San Pedro de Atacama... un paradís tot i que ja s'acaba!

Salut!

Portem més d'una setmana a San Pedro de Atacama, un poblet de pocs habitants envoltat del desert més àrid del món, a uns 2.000 metres sobre el nivell del mar. Envoltat de volcans, llacunes, coves de sal, les millors postes de sol, poblets de cases de fang, la lluna plena, els estels... És un paradís difícil de deixar si no fos pel preu de les coses, súper car, i la calor que no et deixa moure la major part del dia. A la nit, en canvi, les temperatures baixen i la gent s'aplega als pubs, al voltant d'una foguera.

El carrer principal, la calle Caracoles, és ple de botigues, artesania, restaurants, agències de viatges, gossos, bicicletes i turistes passejant amunt i avall. I a les vesprades el cel s'il·lumina de matisos espectaculars!!

Els primers dies, encara plens d'energia, vam fer una excursió cap al Valle de la Luna en bicicleta. Coves, desert, dunes, pedres erosionades amb formes estranyes, la posta de sol sobre la duna...

Però els següents dies vam acabar de turisteos fent excursions amb agències der viatges a llocs una mica més llunyans. Els geisers (o com s'escrigui) ha estat una de les excurions més guapes. Els volcans, la sotida del sol... i un banyito a una llacuna alimentada de l'aigua d'un geiser, que mantenia l'aigua a 33º... A la sortida feia rasquilla però va valer molt la pena!!

I altres sortides que han valgut molt la pena ha estat anar a veure les llacunes altiplàniques, el salar de atacama, poblets com Toconao i Socaire... amb els seus carrerons i la vegetació verda, alimentada per les aigües subterrànies dels oasis.

Però ara hem decidit avançar el viatge una mica més. Abandonarem San Pedro de Atacama en dos dies i anirem en bus cap a La Serena, un poblet de mar a més de 15 hores de viatge d'aquí. San Pedro és molt bonic i fa penita deixar la gent que hem conegut al camping, a les excursions... però la vida és cara i el sol mata, així que seguim la ruta!!