Segona separació, que no divorci...

Avui hem encetat una nova aventura, la Ruta Antakari, uns 120 kilòmetres des de Vicuña cap al poble d'Ovalle, antic camí inca, entre muntanyes semi àrides prop del Valle del Elqui. Però, ups, sorpresa, el que semblava una pujada una mica massa pronunciada i massa llarga, per mi s'ha acabat convertint en un malson. Arrossegant la bici i la motxila convertida en alforges, la tenda, l'aigua..., uns 20 kilos sobre la bici... no podia amb la meva ànima. Cinc metres endevant, dos enrera!! He acabat cridant, plorant, amb ganes de vomitar, tornar enrera... buff, que quan he arribat al lloc on el Jaume ja duia més d'una hora esperant-me, he decidit tornar enrera. Cadascú té els seus límits, no? Un senyor molt amable, de l'únic cotxe que ha passat per allà en prop de dues hores, ens ha dit que quedaven 30 kilòmetres de pujada, així que... el repte personal li he deixat al Jaume. Abans d'acabar boja, em quedaré a l'hamaca del camping llegint Crónica del pájaro que da cuerda al mundo. Molts ànims Jaume i fins aviat!!