Visitant les comunitats natives de la selva de Madre de Dios

Acabem de tornar de la selva i podem dir que ha estat una de les millors experiències d'aquest viatge, de moment. Hem evitat de totes els circuïts turístics i les visites a les reserves naturals, així que podria semblar decepcionant perquè no hem vist ni serps, ni cocodrils, ni caimans, ni pumes... això que n'hi havia!!! I és que a l'arribar a Puerto Maldonado, l'opció ha estat entrar a les comunitats natives de la selva.

Hem pujat als taxis colectivos de plàtans, bananes, paltes, fustes, combustible... i hem viatjat riu amunt fins a la comunitat d'Infierno. Allà ens han dit que un senyor gran, un tal don Ignacio, famós ser un dels mestres xamans més importants, ens podria oferir allotjament i fer-nos el ritual de l'ayahuasca. No ens hi hem atrevit però xerrar amb un xaman ha estat increíble. Les hores no passaven mentre ens relatava els seus 50 anys d'experiència amb l'ayahuasca i la medicina tradicional. Amb ell hi vivia una argentina que estava experimentant-hi i estava força anada de l'olla, però don Ignacio ens va dir que ja havia arribat així i que es prenia més ayahuasca de la recomenada...

L'endemà hem dormit a casa d'uns comuneros una mica més normals, a La Torre. Allà les cases estaven més separades les unes de les altres, i gairebé no s'hi podia arribar més que navegant pel Tambopata, perquè la selva era força profunda. No ens esperaven però en arribar ja ens han posat a taula un tall de pinya acabada de collir, una sopeta, carn de chancho salvaje, plàtan fregit... Quina gent! Com la majoria dels comuneros vivien de la seva chacra, un hortet per a l'autoconsum, i el que la selva en si ja dóna. Una vida senzilla, plena d'esforç i de molta tranquil·litat. El dia comença a la sortida del sol i s'acaba quan la llum se'n va. No hi ha electricitat i l'aigua del riu serveix tant per banyar-s'hi com per beure, rentar la roba, navegar...

Els comuneros es queixen que cada vegada hi ha més pressió perquè ells no tal·lin més arbres per les seves chacres, mentre cada vegada hi ha més empreses que il·legalment van desforestant hectàrees i hectàrees de l'amazones... També hi ha empreses que extreuen or i hidrocarburs de la zona. No hi ha pobresa, potser la gent viu bé, però el que falta tant aquí com a la sierra, és igualtat de drets, respecte pels drets humans, són les eternes comunitats oblidades pel govern del Perú... i la gent sembla adormida... No hi ha el moviment que hi ha a altres països, mentre cada vegada se senten més casos de corrupció per part de ministres del govern...

En fin, menos politiqueo, l'altra cosa que m'ha impressionat és veure mares de 13 anys... Potser per això no hi ha revolta. Aquí les oportunitats d'estudiar no són molt elevades. Les escoles tanquen o bé l'educació s'acaba molt aviat... i sent mares als 13 o 14 anys, dubto que hi hagi massa temps per pensar en revoltes! Per sort, se'ls veu feliços amb el que tenen, amb el paradís que comparteixen els comuneros!