Santiasko, com a casa!

El primer dia a Santiago em vaig sentir súper pueblerina, en el millor sentit de la paraula. Em molestava el soroll, la contaminació, els cotxes, agafar el metro, el ritme de la gent... Però després de 15 dies en un poble de poc més de 30 habitants suposo que és normal. El viatge en autobús sense cap sorpresa. Vaig seure amb una noia que duia un bebé i el vaig tenir entre els meus braços durant dues hores. Vaig dinar amb elles, vam xerrar, i ja tinc una altra família a visitar. No puc deixar de pensar en l'amabilitat de la gent d'aquest continent, d'aquest país. Tenen les portes obertes i el cor tan gran! Costa de creure's però ja porto tants dies sense trepitjar un hotel...

Santiago és una mica com Barcelona, o com Madrid... no sé, em sento a casa. Grans avingudes, parcs, edificis alts, cases baixes, festa cada nit, vidilla cultural... La catedral, el palacio de La Moneda, la casa de Pablo Neruda, el museu Salvador Allende, música de Víctor Jara, Violeta Parra...

Santiasko, com aquí l'anomenen, s'asseu en una vall entre la Cordillera Litoral i Los Andes. Des de qualsevol lloc veus les altes muntanyes nevades entre edificis que et fan sentir com a casa. Ara està prou net, però la contaminació arriba a un límit que prop del setanta per cent de la població de Santiago en vol marxar... però tota aquesta gent es queda i estarien encantats de quedar-s'hi a viure si les condicions milloressin. A mi tampoc m'importaria viure-hi un temps. M'hi sento tan bé que m'hi quedaré unes setmanes i després cap al sud.

I estic feliç perquè a Santiago m'he retrobat amb la Romina de Bordeaux, que ara ha ampliat la seva família i està feliçment casada amb la Nadia. Aviat aniran a viure a Suïssa així que espero poder veure-les aviat! I aquí m'estic a casa d'uns amics de la Romi perquè el seu pis és petitet. I són un encant: em passegen per tot Santiago, pels Andes, per Valparaíso i ara marxaré també amb ells cap al sud!

Amb el Jaume ens anem trobant! Ell encara se sent més a casa que jo. Y hay carrete asegurado! Amb la Jose, la Taly, la Romi, la Nadia, el Cristian, el Michael... al cine, a concerts, a Valparaíso, als cerros de Santiago! Definitivament, com a casa!!