Crònica d'un Nadal sense Caga Tió

Aquest Nadal ha estat un dia molt especial!! El Miqui, un amic de Santiago, ha baixat al sud així que al final l'he passat acompanyada i lluny de les neules, els turrons... Al contrari, que he menjat ostres, cireres, nectarines...
Hem llogat un cotxe, així que hem pogut recórrer bona part de la regió dels llacs del sud de Xile. La ruta ha començat pels llacs de Llanquihue i Todos los Santos, els pobles de Frutillar, Puerto Varas i Ensenada, i els salts d'aigua de Petrohué. Al migdia, ascensió en telecadira i a peu del volcà Osorno, i després un banyet a PuertoVaras! Sembla impossible tot en un sol dia però aquí segueixen les fotos d'aquesta bogeria...

Després del bany al llac de Llonquihue, que per cert l'aigua estava glaçada, hem anat cap a Puerto Montt. La idea era agafar el ferry que ens portaria capa l'illa de Chiloé. Hi hem arribat que ja era fosc però hem pogut gaudir de l'espectacular posta de sol des de l'últim poble de l'illa.

L'illa és més gran del que ens pensàvem i fina a Quellón són gairebé 200 quilòmetres de creuar boscos, camps i llacs, i cases i esglésies de fusta. A Quellón s'acaba la carretera Panamericana que creua tot el continent americà des d'Alaska fins al naixement de la Patagònia xilena on el continent s'esbocina en centenars d'illes i blocs de gel. Aquesta va ser la nostra arribada al quilòmetre zero.

Chiloé és una illa preciosa i plena d'encant. Totes les construccions són de fusta i algunes cases a la costa s'aixequen sobre palafitos o pals de fusta per evitar que l'aigua del Pacífic inundi les cases. L'illa, entre terratrèmols i tsunamis, s'ha vist afectada un munt de vegades. Viuen de l'activitat pesquera i actualment de les salmoneres que alimenten de sushi a Japó.

Hem passat dos dies genials recorrent els diferents pobles de l'illa: Chonchi, Quellón, Castro, Dalcahue, Ancud i els pobles de Curaco de Vélez, Achao i Tolquien d'una illeta veïna anomenada Quinchao. També he porvat la pesca amb cullereta (fil de pescar i una llauna vella) però tots els peixos se m'han escapat a l'últim segon. Què hi farem...

Ara torno a ser de nou a Puerto Montt. El vaixell vermell és el Navimag, un vaixell de càrrega que va veure l'oportunitat de destinar una mica d'espai pels turistes amb menys recursos i fa el creuer des de Puerto Montt fins a Puerto Natale, una travessia pels fiords de la Patagònica xilena fins a Tierra del Fuego... Encara no sé si l'agafaré perquè és molt car però diuen que és només per una vegada, no? Continuarà...