Andes patagònics!!

Després de les meravelles dels últims dies costa trobar llocs tan espectaculars, però la Patagònia i els Andes argentins són impressionants te'ls miris des d'on te'ls miris. Des del poble El Chaltén vaig tornar al Calafate i d'allà un altre bus de vinticinc hores fins a Esquel. El tren que es veu a les fotos és La Trochita, un dels últims trens a vapor de via estreta que encara viatgen avui en dia. Comunicava 600 kilòmetres de poblets i comunitats mapuches, però des de fa deu anys està destinat exclusivament al turisme. A dins els vagons que daten de 1922 hi ha estufes de llenya. El tren anava tan a poc a poc que els passatgers baixaven i recollien llenya, per combatre els 30 graus sota zero que s'arriba a l'hivern...

I d'Esquel als parcs nacionals de Los Alerces, Lago Puelo... Llacs i llacs, i vegetació andino-patagònica i em vaig tornar boja quan vaig veure un pájaro carpintero!! Llàstima que la foto no és massa agraciada. Però gairebé em trenco una cama per aconseguir aquesta així que, peor es nada!

El Bolsón queda només a 300 metres sobre el nivell del mar protegit pels Andes sempre nevats i el Piltriquitrón, que en maputxe vol dir "el cerro colgado de las nubes". És un poble paradisíac d'uns 25.000 habitants, la majoria persones que als anys setanta van fugir de les grans ciutats per viure en pau i harmonia de l'artesania, l'agricultura, les teràpies alternatives. Des d'aleshores el poble ha mantingut actiu durant gairebé 40 anys una fira d'artesania i productes naturals espectacular. L'ambient que es respira és genial, una mica rollo Formentera però a la muntanya i a uns 12.000 kilòmetres. L'escultura rara aquesta que es veu, amb un troç de quarz blanc, és un "harmonitzador de l'ànima". A El Bolsón hi ha excursions precioses a cascades, llacs, formacions rocoses estranyes com aquesta que es diu La cabeza del Indio i l'impressionant Bosque Tallado. A partir d'un incendi que va cremar una part considerable dels arbres del Piltriquitrón, per iniciativa d'un dels artistes del poble, es va decidir tornar a donar vida als arbres cremats, fent jornades d'escultura cada cert temps. Actualment el bosc té 41 d'artistes de la zona i fins i tot d'altres països!

Ara segueixo cap a San Carlos de Bariloche, la ruta de los 13 lagos, San Martín de los Andes... Com que aquí és estiu, és ple d'argentins de tot arreu amb ganes de xerrar, així que no puc dir que aquests dies estigui sola. Genial poder compartir una cervesa artesanal amb gust a xocolata, o fruites del bosc!