D'Argentina a Xile!!

I d’El Bolsón a Bariloche… un paradís a la zona dels llacs argentina. Tot i que Bariloche es podria comparar amb Andorra La Vella en un cap de setmana d’esquí, hi he passat uns dies fantàstics. A l’arribar em va costar una mica per tota l’aglomeració de gent, de botigues de xocolata, de preus alts, de turistes israelites i de teclats en hebreu… San Carlos de Bariloche és un dels destins més apreciats tant pels argentins com pels turistes d’altres països. Un paradís natural amb tots els serveis, restaurants i botigues que es puguin imaginar. Però hi he estat molt còmode, he conegut a gent fantàstica i he vist paisatges irrepetibles al més pur estil dels Alps suïssos. Si fins i tot hi havia un poblet anomenat Colònia Suïssa i a cada cantonada de Bariloche s’hi podia veure un personatge amb pocs escrúpols amb una càmara de fotos a una mà i a l’altra un pobre San Bernat amb cara sotmesa però disposat a fer de model fotogràfic durant tot el dia.

Roger, gràcies pel consell de La Bolsa de Deporte. És un dels albergs més guapos que he vist en la meva vida, amb ordinadors, taula de ping pong i tots els mobles fets amb troncs de fusta, cuina súper equipada i el millor ambient en molt temps! Hi he trobat catalans, bascos, francesos, porteños, israelites… De tot i ben avingut!!
I durant tot el dia, a la plaça del Centro Cívico, actuacions de pallassos, dansa, tango…
Als voltants de San Carlos de Bariloche hi ha desenes de llacs, muntanyes, cascades, excursions, boscos, parcs naturals increïbles… Quina enveja quan tornava la gent d’escalar el cerro Tronador, un volcà increïble amb una glacera de color negre impressionant, però s’ha de cuidar el genoll així que m’he hagut de conformar en fer excursions més curtetes pel Parque Nacional de los Arrayanes, Isla Victoria, Villa La Angostura i pujar amb telefèric al Cerro Otto. Surrealista trobar una còpia idèntica i a escala real del David de Miquelangelo a Argentina!

Després de barallar-me amb algunes agències de turisme que em volien enganyar amb la Ruta de los Siete Lagos, he aconseguit un bitllet en transport públic fins a San Martín de los Andes, un poblet de somnis, molt menys turístic, on conviuen argentins i maputxes, en el seu llac, platges, illetes i boscos. Interessant el museu del Ché que han obert aquest any mateix. En aquest poble es va quedar a dormir mentre viatjava per Sudamèrica en la seva motocicleta. El museu, en el mateix paller on va dormir, hi ha una important font documental de tota la seva biografia i de la revolució cubana.

Ara però, he tornat a deixar Argentina, passant pel pas fronterer del volcà Llanín. Ja m’enyorava de Xile i com que aquí qualsevol distància és gran però curta al mateix temps, he viatjat cap a Santiago de Xile, aprofitant la visita d’una companya de Bordeaux que és a Santiago uns dies. De fet, ara som a uns 200 kilòmetres de Santiago, a una zona bonica de platja que no convida a banyar-se perquè l’aigua està congelada, però gaudint del solete d’un estiu amb temperatures fins als 37 graus! Una abraçada amb regust a gelat de manjar i una mica de caloreta que espero que us arribi per fer pujar les temperatures d’aquest hivern tan fred a Catalunya!

(ups... m'ha fet mandra girar les fotos)